L’abstenció a Andorra

Aquest estudi analitza les motivacions dels electors que van decidir no exercir el seu dret al vot durant les eleccions d'Andorra des de l'any 2007.

• La primera fase ha consistit en la creació d'un marc teòric a partir de l'anàlisi de les principals teories que expliquen l'abstenció per part de la ciència política. A més, s'ha fet una anàlisi de l'evolució de les dades de participació política d'Andorra i dels països del voltant. A més, el Departament d'Estadística ha col·laborat en el projecte amb una anàlisi de les principals variables demogràfiques dels abstencionistes a partir del les dades del cens electoral entre els anys 2009 i el 2019.

• Una segona etapa correspon a l'estudi quantitatiu, que ha permès crear i quantificar una tipologia de perfils d'abstencionistes a Andorra, que s'han establert a partir de les raons principals pels quals una persona no vota. Per obtenir les dades dels abstencionistes s'ha utilitzat l'Enquesta Política dels anys 2017 i 2020, amb una mostra de 800 persones majors de divuit anys de nacionalitat andorrana per obtenir una mostra d'abstencionistes suficient per analitzar-ne les característiques.

• Finalment, a l'estudi del 2016, va haver-hi una  tercera fase corresponent a l'analisi qualitativa, que va permetre establir matisos a l’hora de parlar dels diferents perfils d’abstencionista fixats en la fase quantitativa. A partir dels perfils extrets de l’enquesta d’abstenció s’ha confeccionat una tipologia adaptada en què es posa en relleu el perfil d’abstencionista tècnic, actiu i passiu. Per tant, aquesta fase ha proporcionat eines per estudiar si el fenomen de l’abstenció és conjuntural o més aviat estructural, i per determinar si existeix un perfil específic d’abstencionista.